PURCELL: DIDO AND AENEAS

Iniciem una sèrie en la qual em permetré compartir algunes de les joies de la meva modesta discoteca, una excusa per a parlar una mica de la música més enllà de la de Bach.

Començarem per aquesta meravella, segurament l'òpera en llengua anglesa més important de la història, si tenim en compte que les altres grans creacions que s'hi podrien comparar, els oratoris de Händel, van ser escrits per un alemany. Enterrat a Westminster, sí, però nascut a Halle.

Us heu preguntat mai per què no hi ha grans òperes angleses? Doncs els anglesos també, i quan ho fan es posen de molta mal llet. El gran Christopher Hoghwood, a la seva biografia de Händel, renega dels compositors i el públic britànics posteriors a Henry Purcell, que es van deixar endur per l'òpera italiana perdent així l'oportunitat de crear una òpera nacional britànica, com va passar a Itàlia, França, Alemanya, Rússia i molts altres països. Si fins i tot els espanyols van crear el seu gènere propi, la sarsuela!

Als britànics els queden només les fabuloses obres de Purcell, a l'esposa del qual devem que morís jove i no pogués deixar més obres mestres: Diu la llegenda que la senyora no li va voler obrir la porta de casa una nit en què havia sortit de juerga amb els seus amics. L'home va haver de dormir al carrer, va agafar una pulmonia i es va morir al cap de pocs dies. Hoghwood encara la maleeix per això...