28 de març de 2020

Matinal Gluck


Aquest matí el dedicaré a l'exquisida música rococó de Gluck, de la qual compartiré algunes mostres a veure si algú més les gaudeix tant com jo.

foto de Josep Miquel Serra.

***
Comencem amb una de les seves peces més cèlebres, que ens transporta a l'ambient de fastuositat il·lustrada de la segona meitat del s. XVIII.

 ***

Gluck va començar escrivint òperes típicament barroques fins que en cert moment va comprendre que aquest model estava esgotat i calia obrir nous horitzons. La seva reforma consistia bàsicament en un retorn a la puresa musical amb l'abandó de les extravagàncies barroques i les extenses àries da capo. I, sobretot, una fixació en l'antiguitat clàssica. Era l'avantsala del neoclassicisme. Així, va publicar un manifest (el primer de la història operística) declarant els seus nous principis i estrenà a Viena dues òperes "reformades": L'anteriorment esmentada Orfeo ed Euridice el 1762 i Alceste el 1767.

***

A Viena les seves dues primeres òperes reformades no van ser enteses, tot i que avui sabem que són obres mestres que comencen a mostrar aquella fastuositat il-lustrada que, com a mí m'agrada definir, és la música d'Amistats Perilloses o Valmont.
Però a Viena, a Gluck aviat se li acabaria la paciència...

***

L' any 1770 Gluck estrena a Viena Paride ed Elena, el seu tercer intent de reforma, que acaba amb un nou fracàs tot i tenir moments tan sublims com aquest, potser el meu preferit en quant a exquisidesa de tota la seva obra...


***
Gluck decideix que en aquella cort vienesa tan conservadora serà impossible obrir nous camins i decideix traslladar-se a París, bressol dels nous aires de la Il·lustració. Gluck té també un as a la màniga: A París podrà comptar amb la seva alumna recentment convertida en Delfina de França, Maria Antonieta (sí, la que acabarà a la guillotina).
Amb el seu patrocini (però no sense moltes reticències xovinistes) estrena a París l'any 1774 Ifigènie en Aulide, una obra meravellosa de la qual us vull mostrar diversos fragments, començant per l'extensa obertura.


 Aquí un Gluck desfermat, que no tot havia de ser delicadesa... 

 
Una altra característica de les òperes de Gluck són els seus ballets, tots ells d'una exquisida bellesa, quan no directament espectacularitat.  


 ***
A parís, Gluck reestrena les seves òperes reformades en versió francesa amb un èxit creixent, d'aquí que en els enregistraments actuals podem trobar versions italianes o franceses d'una mateixa òpera. Hi havia també un curiós esperit didàctic: Seguint els preceptes il·lustrats, l'escenografia de les òperes de Gluck intentava ser el més realista possible (segons les idees de la època), tant en el vestuari com en els decorats. Era un intent d'aprofitar la òpera per a educar el públic! Una idea super avançada al seu temps, no creieu?
Després d' Ifigènia a Aulide i les reestrenes d' Orfeo i Alceste, el 1777 arriba una altra obra mestra rococó: Armida.


 ***
A París hi va haver una forta rivalitat entre els partidaris de la òpera francesa i els de la italiana. Aquests dos bàndols es dividiren entre Gluck i Piccini, un compositor avui oblidat que va arribar a composar... més de 100 òperes!
Els enciclopedistes (amb Rousseau al capdavant) foren radicalment partidaris de Gluck, que s'acabà imposant amb la seva Ifigènia in Tauride de 1779. L'obertura mola molt per que l'òpera comença amb una tempesta que empalma directament amb la primera escena: És una de les primeres òperes en que l'obertura s'integra en el drama i una de les poquíssimes de la història en què no hi apareix cap trama amorosa.
El pobre Piccini intentà posar-se al nivell de Gluck estrenant la seva pròpia Ifigènia in Tauride dos anys més tard, però no va poder igualar l'obra del seu rival.
Tot i això, puc dir que pel poc que he pogut escoltar d'ell, les òperes de Piccini no són gens menyspreables.

***
Però tot s'acaba, i després del triomf d'Ifigènia in Tauride el sol de Gluck començà a declinar. L'any 1779 el fracàs de la seva darrera òpera parisenca Echo et Narcisse i un empitjorament de salut el van fer tornar a Viena, on passà els darrers anys de vida vivint de rendes i cultivant amistats com la de la família Mozart.
El model operístic establert per Gluck serà el que marcarà les següents dècades, fins l'arribada del romanticisme, i esdevindrà el referent a seguir per compositors de la talla de Mozart i Salieri. 
Sense ell, la òpera no seria el que és avui.


 ***
Per cert, digueu-me si mai no heu vist Gluck al supermercat.
Us donaré una pista: Bodegas Faustino.



22 d’abril de 2019

Catedrals Gòtiques a França IX: Bourges


Diuen que Bourges és la ciutat més avorrida de França, un indret d'aquells on mai passa res
i la vida transcorre sense fites transcendents.
Potser aquesta voluntat de passar desapercebuda té el seu origen a l'Edat Mitjana,
quan Bourges va ser una de les capitals europees de l'alquímia i el coneixement ocult.
Per això, juntament amb la de Chartres, la de Bourges és la catedral on la llegenda afirma
que es troben codificats més secrets alquímics i hermètics.
***


L'any 1195 s'inicià la construcció de la catedral de Saint-Étienne
al que llavors era el límit meridional de les terres de la corona.
Per tal de refermar el prestigi reial, el projecte va comptar amb grans recursos
que permeteren una construcció sorprenentment ràpida: L'any 1214 ja anava per meitat!
Llavors les obres es van aturara fins que l'any 1225 s'hi tornaren a posar
i l'estructura bàsica de la catedral quedà enllestida en només cinc anys, el 1230.
El resultat és un enorme temple que presenta nombroses singularitats
respecte a les altres grans catedrals gòtiques franceses. 
***

Per començar, la seva façana és la més ampla de França,
amb 40 metres i cinc portalades que condueixen a les cinc naus del temple,
dues més que les tres habituals i que influenciaran fins i tot
la catedral de Toledo, també de cinc naus.
El conjunt escultòric dels timpans és també un dels més destacats del gòtic francès.
 ***


 Problemes estructurals obligaren a apuntalar de manera contundent la torre sud,
que quedà sense campanar i per això es coneix com La torre sorda.
***
 

Però el més singular de Bourges sense dubte és la planta,
que no té l'habitual transsepte que dóna a l'edifici forma de creu llatina. 
Això origina la denominada Planta de Saló que, vés per on, serà la típica del gòtic català.
***


 Les naus decreixen en alçada, a diferència del nostre gòtic
que manté unes alçades harmòniques que originen sensacions espacials sorprenents,
com les de Santa Maria del Mar.
***
És un edifici una mica obscur per que el trifori encara és cec: 
Haurem d'esperar a catedrals posteriors per a que també s'obrin finestrals al segon pis, 
augmentant molt l'entrada de llum.
***


A Bourges es conserven nombrosos vitralls, tot i que en una quantitat molt menor que a Chartres.
***


Segons els ocultistes, tot l'edifici està concebut com un llibre de text del saber hermètic.
Umberto Eco en fa genial ironia a El pèndol de Focault.
***


Vista de la façana, amb el gran finestral on alguns estudiosos hi han vist simbologies alquímiques.
***


I per acabar, un darrer apunt sobre Bourges: 
Us adoneu que aquests arcbotants tan inclinats són molt semblants als de Notre Dame de París?
 Efectivament, el sistema de contraforts utilitzat a Bouges s'exportà després a París 
i a moltes catedrals de Normandia, com les de Coutances, Bayeux i Caen.
***

Catedrals Gòtiques a França VIII: Beauvais


Beauvais era la ciutat rival d'Amiens. Quan veieren la mastodòntica catedral que estaven construint els seus veïns, a Beauvais van decidir superar-los, una mica com la competició que hi hauria després entre Florència i Siena a veure qui construïa la catedral més gran.
A Siena l'ampliació del Duomo va quedar descartada només començar. A Beauvais hi va haver tragèdia: 
La catedral va quedar a mig fer quan es van enfonsar els trams ja construïts de la nau central.
***


De la catedral, iniciada l'any 1225, només resten el transsepte i l'absis.
Els primers trams construïts de la nau central s'esfondraren per una sèrie d'errors estructurals i una simple evidència: 
La resistència dels materials posava un límit pràctic a la teoria constructiva, a més d'altres factors com la força del vent, 
que a les parts altes dels grans edificis constitueix un greu problema.
Els intents de reconstrucció es van abandonar davant la inestabilitat de l'edifici.
***


Teòricament, la tècnica constructiva del gòtic permetia aixecar naus d'alçada infinita sempre que s'anés desplaçant el pes cap a fora mitjançant tants arcbotants i contraforts com fes falta.
És a dir, si la catedral creixia en alçada també ho havia de fer en amplada.
A Beauvais van intentar escapar-se d'aquesta llei assegurant la nau amb uns espectaculars contraforts dobles de gran alçada. Era una idea molt audaç que sobre el paper havia de semblar viable...
***


Però, com hem dit, la teoria és una cosa i la pràctica una altra.
Encara avui en dia la catedral de Beauvais fa anar de corcoll els arquitectes. 
Com veiem, l'edifici està apuntalat amb barres de ferro per fora i amb estructures metàl·liques per dins.
***

Els puntals interiors als transseptes garanteixen l'estabilitat de l'edifici.
***


Tota aquesta tràgica història constructiva té un motiu gloriós:
 Beauvais és la catedral gòtica més alta del món!
Les seves ogives sobrevolen la nau a 48 metres d'alçada, sis més que les d'Amiens.
No és estrany que hi hagués tants problemes...
***


Com a Amiens, es reforça l'entrada de llum obrint finestrals al pis del trifori.
***


Tot i la seva impressionant altura, la nau de Beauvais, potser per quedar tancada a l'alçada del creuer, 
em va semblar molt inferior en elegància i bellesa a la d'Amiens.
***  

L'exterior, en gòtic flamíger, resulta més pesant i també s'allunya de l'elegància de la catedral d'Amiens.
Realment es tracta d'un autèntic temple maleït, ja que una agulla de 153 metres d'alçada acabada l'any 1567 també es va esfondrar quatre anys més tard.
Actualment segueixen els problemes estructurals de la catedral de Beauvais, 
havent en estudi diverses propostes per a assegurar el futur de l'espectacular edifici.
***


<<Catedral d'Amiens


20 d’abril de 2019

Catedrals Gòtiques a França VII: Amiens



Arriba ara l'estrella del gòtic mundial, la catedral gòtica número 1, la més gran de França!
Iniciada l'any 1220, en la seva essència fou construïda en només 50 anys. Això la converteix en la catedral que manté una millor harmonia arquitectònica de tot el gòtic francès.
***



Aquesta vista ens dona una idea de les colossals dimensions del temple.
***



La capçalera és un dels millors exemples de gòtic radiant de França.
*** 

 La façana està ricament treballada i les dues torres fan la funció de contraforts de l'altíssima nau.
***



La impressionant nau d'Amiens, punt culminant del gòtic europeu.
***



Mentre avances per ella et vas fent conscient de la seva immensitat...
***



Fins que una mirada enrere te la fa entendre en tota la seva dimensió!
***



Una construcció tan colossal i bella desmunta tots els tòpics establerts sobre el nivell tecnològic de l'Edat Mitjana. I aguanta impassible des de fa gairebé 800 anys!
***



El transsepte Nord, amb la rosassa en gòtic flamíger.
***



Quan la catedral va ser construïda, diuen que hi cabia TOTA la població d'Amiens!
***



El sublim cor d'Amiens és potser la màxima expressió de l'esperit gòtic d'ascensió i llum.
***



Les dimensions dels finestrals et deixen astorat. Com s'aguanta el sostre?
A Amiens les voltes sobrevolen la nau a 42'3 metres d'alçada. 
És la segona catedral gòtica més alta del món.
***



Però Amiens fregava el límit. Com veurem aviat, el sistema que (en teoria) permetia construir naus d'una alçada infinita havia arribat al màxim del que podia oferir.
I aquells qui gosaren superar la nau d'Amiens en alçada van pagar cara la seva ambició.



<<Catedral de Reims

19 d’abril de 2019

Catedrals Gòtiques a França VI: Reims

Visitarem ara la que segurament sigui l'església més prestigiosa de França. Per què? Doncs per que era on van ser coronats els seus reis durant més de mil anys. El primer en ser-ho fou el fill de Carlemany Lluís el Pietós l'any 816 i el darrer, Carles X l'any 1826. Però la mística de Reims ja venia d'abans, quan en aquella ciutat es celebrà el baptisme de Clodoveu, el primer rei Merovingi, a finals del segle V. Fins i tot una placa al creuer de la catedral indica el lloc exacte on diu la llegenda que es produí la conversió al catolicisme del rei franc.



La impressionant façana de la catedral de Reims, sense dubte la més sumptuosa de França.
L'exterior del temple conserva la que segurament sigui la millor col·lecció escultòrica del gòtic mundial.
I això que l'obra resta inacabada, car les torres havien d'estar coronades per agulles que mai s'arribaren a construir.
***



Com veiem, la decoració és exuberant, tant a nivell escultòric com arquitectònic.
La catedral fou iniciada l'any 1211 i 64 anys després ja gairebé només faltava construir la façana.
Això li dona una gran unitat arquitectònica, difícil de trobar en unes construccions que habitualment s'allargaven durant segles.
***



Façana nord, amb les estàtues dels bisbes de Reims i del Judici Final.
***



La capçalera, amb tot l'aparell arquitectònic profusament decorat.
El secret del gòtic és traslladar el pes de les voltes no a través dels murs, que en realitat no aguanten res, sinó dels arcbotants cap als contraforts. Això permet obrir grans finestrals que al romànic haurien estat impensables.
La funció dels pinacles encara avui és discutida. Per a molts són una simple manera elegant de coronar els contraforts, però per a d'altres són necessaris per a equilibrar el conjunt.
***



La rica decoració enganya la vista i fa que la catedral sembli menys llarga del que en realitat és.
Això sí, el creuer és ample però curt i l'habitual planta en forma de creu llatina queda dissimulada.
***



La decoració escultòrica segueix a la part interior de la façana.
***



Observem com la nau de Reims va creixent en alçada respecte a les catedrals anteriors.
***



L'alçada màxima de la nau de Reims és de 38 metres.
Com veurem, aviat seran superats amb escreix.
***



Es conserven nombrosos vitralls, tot i que la majoria són d'època moderna ja que els bombardejos de la I Guerra Mundial van afectar l'edifici.
***



La nau vista des de l'altar major, situat a l'indret on segons la llegenda fou batejat Clodoveu I.
***



Vista interior del transsepte sud.
***



L'amplada dels finestrals de l'absis demostra que l'estructura no es sustenta en els murs sinó que el seu pes es trasllada al l'exterior mitjançant el sistema d'arcbotants i contraforts.
***



La de Reims és una catedral espectacular i mítica,
però encara no és ni la més gran ni la més alta de França.
La nostra següent visita ens deixarà amb la boca oberta...
***


<<Catedral de Rouen


18 d’abril de 2019

Catedrals Gòtiques a França V: Rouen



Tot i que les obres de la catedral gòtica havien començat l'any 1185, un incendi l'any 1200 obligà a començar-les pràcticament des de zero. És una catedral amb una llarga trajectòria constructiva, d'aquí que hi hagi molts afegits posteriors, com la façana gòtica flamígera immortalitzada per Monet.
A més, l'edifici va haver de ser parcialment reconstruït després de la II Guerra Mundial.
***


Vista de la portalada sud, amb decoració flamígera.
 ***


És característic de les esglésies gòtiques normandes al cimbori quadrat sobre el creuer. 
El de Rouen està coronat per l'agulla més alta de França (151 mts.), 
tot i que aquesta va ser col·locada al segle XIX.
 ***



La portalada del nord presenta una gran simetria amb la del sud.
 ***

 No és una nau gaire alta, però sí molt llarga i amb la robustesa pròpia del gòtic normand.
***


L'absis està circulat per elegants columnes corinties.
***


Es conserven alguns vitralls, però ja són del segle XV.
***


Interior del cimbori.

***

Però si aneu a Rouen no us podeu perdre l'abadia de Saint Ouen, molt a prop de la catedral i que rivalitza en dimensions i bellesa amb ella. Tant, que molts visitants les confonen!
Al seu interior es troba un dels millors orgues de França, utilitzat en molts enregistraments de prestigi discogràfic.