Amb la rival Nobility Opera desmantellada i els cantants estrella retornats al continent, Händel es va prendre unes merescudes vacances i passà el setembre i part d'octubre de 1737 en un balneari d'Aquisgrà per tal de recuperar-se de l'atac de la primavera passada. Veient la seva trajectòria posterior, sense dubte el tractament d'aigües li va anar bé, tot i que les monges que l'atenien van qualificar la seva curació de miraculosa.
Al balneari Händel devia tenir notícies de Londres, on la temporada operística era una incògnita i de la qual, per primera vegada des de 1720, n'estava al marge. Les poques representacions que s'estaven oferint corrien a càrrec d'empresaris menors i les més populars entre el públic eren òperes satíriques cantades en anglès, alguna com The Dragon of Wantley, parodiant directament el Giustino de Händel. Només al teatre de Haymarket es seguia oferint òpera italiana, a càrrec del veterà Heidegger, qui havia improvisat una nova troupe d'intèrprets encapçalats pel castrat Caffarelli i el compositor Giovanni Battista Pescetti, avui totalment oblidat. Sembla evident que comptaven amb Händel, si aquest s'hi veia amb cor quan tornés d'Aquisgrà. I no es van equivocar, ja que el nostre amic, tot i les patacades, sempre va tenir el cos i l'ànima al teatre d'òpera. Als quinze dies de ser a Londres, ja havia signat amb Heidegger dues noves òperes, un pasticcio i el càrrec de director musical a canvi de 1000 lliures.
Händel va iniciar immediatament la composició de la primera òpera, una d'aquelles amb un títol força guai: Faramondo, un drama altomedieval sobre llibret d'Apostolo Zeno inspirat en el patriarca llegendari de la dinastia merovingia. Segons consta als manuscrits, per Nadal ja la tenia enllestida i per Sant Esteve iniciava la composició de l'òpera següent, ni més ni menys que Serse. El nostre Caro Sassone estava de nou en plena forma!
La nova òpera va haver d'esperar fins l'any següent, per que un fet luctuós va colpir la nació: La mort de la reina Carolina el 20 de novembre, la qual devia ser molt sentida per Händel qui la coneixia des de petita, a més d'haver estat una de les seves principals protectores dins la família reial. Per al seu funeral compongué l'emotiu The Ways of Zion do Mourn.
Passat el dol, l'òpera retornà als escenaris. Faramondo s'estrenà al King's Theatre el 3 de gener, amb força expectació segons les fonts i alguna incorporació de darrera hora com la soprano Elisabeth Dupard, dita La Francesina, la qual seguiria durant molts anys a les ordres de Händel. Aquest però, va poder comprovar de primera mà que l'òpera italiana no aixecava el cap: Tot i els aplaudiments i les mostres d'afecte que el públic li dedicà, l'òpera va ser un fracàs gairebé del nivell de Berenice: Caigué del cartell després de 8 representacions i no va ser reestrenada fins l'any 1976.
Charles Burney afirmà que aquest fracàs "constitueix major vergonya per al públic que per al compositor" i no li faltava raó, per que Faramondo torna a ser una òpera amb una música molt xula, ja des de l'obertura, una de les meves preferides de Händel. De fet, el primer acte concentra la major part de les meves àries preferides d'aquesta òpera, tals com Conosceró se brami o Se ben mi lusinga, que tanca l'acte, sense oblidar l'enèrgica Vado a recar la morte. Però l'òpera conté força més simfonies i àries destacables, alguna de ben espectacular com Cobattuda da due venti, una ària de temporal del nivell Scoglio d'immota fronte de Scipione.
Aquesta òpera resulta força especial per a mí ja que fou la darrera de Händel que em faltava, i em va costar força aconseguir. La meva versió és la de la Brewer de 1996 dirigida per Rudolph Palmer, gaudint molt la de Fasolis (amb Xavier Sabata) de 2007.
De les dues en faré un mix tot seguit als fragments destacats, començant per la ja esmentada fantàstica obertura.
L'ària de temporal, espectacular a la versió de Palmer:
L'ària final de l'Acte I, més delicada a la versió de Palmer i desbocada a la de Fasolis:
I per posar dos exemples de cada enregistrament, aquesta ària de baix en versió de la Brewer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada