Situat entre l'oxígen i el neó, el flúor és l'element amb un nucli
atòmic de 9 protons. Quin aspecte té? Veient entre quins elements es
troba, podem deduïr que, com ells, el flúor és un gas. Per a ser més
exactes, un gas de color groguenc... i molt perillós!
Estem davant l'element més reactiu de tots, ja que a la seva capa més externa només li falta 1 electró per a ser completa i, per tant, reacciona molt fàcilment combinant-se amb qualsevol altre element, fins i tot amb els gasos nobles. És per això que no va ser descobert pel francès Henri Moissan fins al 1906, per que sempre es presentava camuflat en combinació amb altres elements. El seu nom prové de la roca fluorita, la qual es desfà i es torna fluïda quan es calenta.
Hem dit que és un gas molt perillòs. I si no, que li preguntin a tots els químics que intentaren aïllar-lo abans que Moissan, molts dels quals patiren cremades, ceguesa o la mort a causa del poder ultracorrossiu del flúor. És tan reactiu que si deixes caure gotes d'aigua en un xorro de flúor, aquestes s'encenen com un llumí! I tan corrossiu que un xorro de flúor es pot menjar una xapa d'acer de varis centímetres de gruix. I no només el flúor en estat pur és molt perillós sinó que molts dels seus compostos, com l'àcid fluorhídric, també ho són.
I la pasta de dents?, preguntareu. Doncs no és gens perillosa per que conté fluoror sòdic (sal de flúor), un combinat totalment inocu que ajuda a preservar l'esmaltat dental. També s'utilitza el flúor en els aparells de refrigeració (els clorofluorocarburs, més coneguts com CFC's, responsables de forat de la capa d'ozó) i en el recobriment de paelles i rodaments sotmesos a altes temperatures a base de tefló (politetrafluoretilè).
Flúor en estat pur:
Estem davant l'element més reactiu de tots, ja que a la seva capa més externa només li falta 1 electró per a ser completa i, per tant, reacciona molt fàcilment combinant-se amb qualsevol altre element, fins i tot amb els gasos nobles. És per això que no va ser descobert pel francès Henri Moissan fins al 1906, per que sempre es presentava camuflat en combinació amb altres elements. El seu nom prové de la roca fluorita, la qual es desfà i es torna fluïda quan es calenta.
Hem dit que és un gas molt perillòs. I si no, que li preguntin a tots els químics que intentaren aïllar-lo abans que Moissan, molts dels quals patiren cremades, ceguesa o la mort a causa del poder ultracorrossiu del flúor. És tan reactiu que si deixes caure gotes d'aigua en un xorro de flúor, aquestes s'encenen com un llumí! I tan corrossiu que un xorro de flúor es pot menjar una xapa d'acer de varis centímetres de gruix. I no només el flúor en estat pur és molt perillós sinó que molts dels seus compostos, com l'àcid fluorhídric, també ho són.
I la pasta de dents?, preguntareu. Doncs no és gens perillosa per que conté fluoror sòdic (sal de flúor), un combinat totalment inocu que ajuda a preservar l'esmaltat dental. També s'utilitza el flúor en els aparells de refrigeració (els clorofluorocarburs, més coneguts com CFC's, responsables de forat de la capa d'ozó) i en el recobriment de paelles i rodaments sotmesos a altes temperatures a base de tefló (politetrafluoretilè).
Flúor en estat pur:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada