3 de gener del 2023

The Long Walk (La Gran Caminada)

The Long Walk és la primera novel·la escrita per Stephen King, tot i que fou publicada posteriorment sota el pseudònim de Richard Bachman.

King ens transporta a un futur distòpic o a una realitat alternativa en la qual els Estats Units s'han transformat en una mena de dictadura militar encapçalada per El Major, un líder idolatrat per la massa que ha instaurat un cruel esdeveniment anual conegut com La Gran Caminada: Cent adolescents voluntaris obligats a caminar sense descans fins que només en quedi un, el qual rebrà El Premi, qualsevol cosa que desitgi durant la resta de la seva vida.

Però participar a La Gran Caminada esdevé pràcticament un suïcidi ja que les seves normes són implacables: Cal marxar sense pausa a un ritme mínim de 4 milles per hora, sota el control estricte d'un escamot armat. En cas de reduir la velocitat es rep un avís. Si passat el tercer avís es torna a baixar el ritme, el participant és executat sense contemplacions, com també ho és si abandona la calçada o rep ajuda del públic. Ara bé, si després de rebre un avís es segueix el ritme mínim durant una hora, aquest queda anul·lat. Es subministra aliment un cop al dia i aigua a totes hores, i els participants poden portar a sobre el que vulguin.

Molts pensen que aquesta novel·la és en realitat una crítica al·legòrica de la Guerra del Vietnam, l'autoritarisme, la candidesa adolescent i l'estupidització de la societat. És molt probable. Però la genialitat literària de King consisteix en crear un ambient irreal, kafkià, sorgit d'un autèntic malson on allò impossible esdevé natural. Des de l'aparent connivència del públic fins la resistència sobrehumana dels marxadors (que arriben a caminar sense descans cinc dies, recorrent gairebé 700 kilòmetres), passant per la seva desconcertant inconsciència, tot destil·la quelcom similar al realisme màgic. I un altre mèrit de King és haver escrit la precursora de totes les ficcions d'adolescents martiritzats que van venir després: Battle Royale, Els Jocs de la Fam, El Corredor del Laberint...

El protagonista, Raymond Garraty, formarà part d'un grup de marxadors ben avinguts autodenominats Mosqueters. Entre ells s'ajudaran a sobreviure fins allà on puguin, passant per una autèntica agonia de kilòmetres d'asfalt.

King és conscientment imprecís en quant al traçat de la marxa, incloent localitzacions i carreteres fictícies, la qual cosa fa que el recorregut sigui pràcticament impossible de reconstruir, esdevenint més aviat simbòlic. Basti saber que la prova comença en algun punt de la frontera entre els USA i Canadà i baixa cap al sud travessant els estats de Maine, New Hampshire i Massachussetts.

Aquest article vol ser un divertimento i un homenatge a tots els que gaudim de les caminades, siguin llargues o curtes, i de les obres d'Stephen King.

I també us assegurem que, després de llegir aquesta novel·la, les vostres caminades no tornaran a ser iguals.

The Long Walk ha estat recentment publicada en català (Males Herbes, 2020), però nosaltres hem adaptat algunes expressions tals com la que utilitzen els marxadors per a designar l'execució d'un participant: "Comprar el bitllet" en l'original, "facturar" a l'adaptació. La numeració dels waypoints correspon a l'ordre en que són eliminats els marxadors, dels quals s'indica entre parèntesi (quan es coneix) el número de dorsal. En haver un màxim de 50 waypoints per ruta, hem hagut d'agrupar com hem pogut les defuncions. Els seus emplaçaments, per suposat, són merament orientatius.

Podeu consultar el traçat de la ruta aquí.



PRIMER DIA



01. Curley (7)

La primera baixa és el dorsal 7, Curley. Pateix una rampa en una cuixa i en no poder seguir el ritme és abatut per quatre bales simultànies que li rebenten literalment el cap.


02. Ewing (9)

Ewing és un marxador afroamericà que, tot i estar entre els favorits, comet el terrible error de portar sabates amb sola de cautxú, cosa que li provoca butllofes als peus al cap de pocs quilòmetres. Les butllofes se li acaben infectant i no pot seguir el ritme, per la qual cosa és el segon en ser facturat.


03. Anònim (?)

El tercer marxador eliminat simplement va baixar de la velocitat mínima per quarta vegada, una més de les tres permeses.


04. Zuck (100)

Zuck, el dorsal 100, va tenir mala sort: Travessant una via de tren va ensopegar i es va fer un gran tall al genoll, que sagnava amb abundància. En no poder suturar la ferida, al cap d'uns quilòmetres no va poder seguir el ritme exigit i fou executat.


05. Travin (?)

Aquest encara va tenir més mala sort que Zuck: Li va entrar diarrea, havia de parar constantment i, a la quarta aturada, fou facturat.


PRIMERA NIT


06. Fenter (12)

El primer mort de la nit és el dorsal 12, Fenter. Va tenir una rampa als peus i va baixar del ritme mínim massa vegades. A la seva samarreta hi deia "JO HE PUJAT AL CREMALLERA DEL MONT WASHINGTON" . A la mà del seu cadàver hi havia una medalleta de Sant Cristòfol.


07. Larson (60) + 08. Anònim (?)

El dorsal 60, Larson, va perdre la noció de la realitat i es va asseure "un moment" per que "no es pot estar tot el dia caminant, oi col·legues?". Els soldats no ho van creure així i el van facturar després del tercer avis. 

08. Un marxador anònim de la part davantera de la marxa és facturat després d'emetre un crit agut.


09. Toland (?)

Toland es desmaià i quedà estirat sobre l'asfalt. Els soldats el facturaren després de donar els tres avisos al seu cos inconscient.


10. Quincy (?) + 11 & 12, Anònims (?)

Quincy o Quentin, un noi baixet que portava una samarreta de futbol vermella i blanca. 

Són mencionats molt de passada dos marxadors facturats poc després de Quincy, les morts 11 i 12.


13. James Baker (4)

Hi ha dos Baker esmentats a la Marxa, el primer és aquest que cau la primera nit i l'altre arribarà gairebé fins al final.


14. Rank (?)

Rank és executat per haver rebut els tres avisos arran d'una baralla amb Barkovtich, que l'havia estat provocant.


15 a 24. Anònims (?)

Ara són esmentats una sèrie de marxadors anònims facturats en cadena: 

15. Poc abans de mitjanit, se senten uns trets i el soroll com d'un sac de correus caient sobre l'asfalt. 

16. Intenta escapar aprofitant la foscor, però és abatut. 

17. Un noi alt, amb un impermeable verd i el dorsal 45, és el primer marxador zombi que apareix a la narració, i no serà l'últim. Avança aparentment aliè al món que l'envolta, amb les mans al cap i sense respondre les preguntes de Garraty. Caigué tres vegades, rebé tres avisos... i a la quarta fou executat. 

18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24. Set marxadors més van ser facturats després del dorsal 45. No en sabem el nom ni la causa, només que cap a les 2 de la matinada tres van caure alhora.


25. Davidson (8) + 26 & 27. Anònims (?)

Cap a quarts de quatre de la matinada és executat  el dorsal 8, Davidson. 

26. Un marxador anònim és abatut amb dos trets. 

27. Un altre marxador anònim és facturat abans de l'alba. 

Sobre les 5 de la matinada McVries perd el control i s'enfronta als soldats, però en el darrer instant Garraty el convenç per a seguir caminant.


28. Yannick (98) + 29. Anònim (?)

Yannick és facturat exactament a les 5:25 de la matinada. 

29. Un noi amb un jersei negre de coll alt, cau al terra enmig de convulsions. Quan van passar els tres avisos "els soldats el remataren com un gos".


30. Gribble (48)

El dorsal 48, Gribble, pateix una rampa a l'entrecuix després d'atansar-se a unes noies i no pot seguir el ritme.


31. Harkness (49)

Harkness pretenia escriure un llibre quan guanyés la Llarga Marxa. Va perdre una sabata i va patir una rampa. Després de caminar una bona estona amb un peu descalç i amb tres avisos, va baixar el ritme per quarta vegada i fou facturat.


32. Percy (31) + 33 & 34. Anònims (?)

Percy (dorsal 31) potser era el marxador més jove de tots. La seva mare havia aparegut vàries vegades al recorregut intentant recuperar-lo. Va provar de fugir dissimuladament entre els arbres, però fou abatut. 

33. Els marxadors sentiren un tret a la part del davant i veieren com un cos era introduït en un sac. 

34. Un altre marxador anònim fou facturat i Pearson desvetllà el seu macabre mètode de passar monedes d'una butxaca a una altra per a recomptar les baixes.





SEGON DIA


35. Wayne (94) + 36. Anònim (?)

La llarga marxa porta ja 150 kms. recorreguts. Dos marxadors més són facturats entre les 8:30 i les 9. Un d'ells és Wayne (dorsal 94) i l'altre, l'eliminat número 36, resta anònim.


37. Frank Morgan (64) + 38, 39 & 40, Anònims (?)

Garraty és a punt de ser executat en patir un atac de riure, rebre tres avisos i quedar a només 2 segons del límit. La desesperada intervenció de McVries evita que el facturin. A qui sí facturen és a Frank Morgan, el dorsal 64, al qual retiren de la calçada amb les ulleres encara penjant d'una orella. 

38. Un altre tret sona a la part davantera de la marxa i quan Garraty i McVries hi arriben el cos ja és dins el sac. 

39. Un noi pell-roig intenta suplicar als soldats del vehicle blindat, però aquests el fan caure al terra i les orugues li esclafen les cames. Tot i així, rep els tres avisos reglamentaris i finalment és executat. 

40. Sonen els fusells mentre McVries explica a Garraty la història de la seva cicatriu


41. Tressler (92)

El dorsal 92 pateix una insolació i és facturat mentre jau inconscient sobre l'asfalt.


42. Anònim (?)

Executat estant al terra presa de fortes convulsions.


43. Aaronson (1) + 44. Anònim (?)

El dorsal número 1 queda clavat amb una rampa als dos peus i és facturat mentre intenta fer-los reaccionar. 

44. Pocs minuts després un altre marxador mor a causa d'una insolació.


45, 46 & 47. Anònims (?)

En aquesta zona cauen tres marxadors anònims: 

45. És abatut i cau "com el ninot d'una caixa-sorpresa amb la molla fluixa". 

46. Un noi baixet i robust que portava una armilla de seda verda. 

47. Un marxador "el rostre del qual apareixia crispat i esgotat, molt mort sota la seva mata de cabells batuda pel vent".


48. Jensen (?) + 49. Anònim (?)

Comença a caure calamarsa i un tal Jensen, presa del pànic, surt de la carretera i és cosit a trets. 

49. Poc després, un noi molt jove cau desmaiat i, se suposa, és facturat després dels avisos corresponents


50. Roger Fenum (13)

El dubtós honor de marcar l'equador de la marxa correspon a un altre jove participant, el dorsal 13, que com l'anterior víctima també cau desmaiat.


SEGONA NIT


51 & 52. Anònims (?)

En una dura pujada sembla que cauen dos marxadors anònims, però no queda molt clar. Només es senten dues ràfegues de fusell enmig de la foscor, separades per un crit esfereïdor. Tot i que oficialment es compten dues morts, podria tractar-se d'un sol marxador abatut amb dues andanades de trets.



53. Hank Olson (70)

Potser la mort més espectacular de la novel·la. Garraty desperta Olson, integrant del grup de Mosqueters i que porta moltes hores caminant en estat zombi. En un darrer acte de dignitat, Olson decideix enfrontar-se als soldats que li rebenten el ventre a trets. Olson encara aconsegueix seguir caminant uns metres més, esbudellat i agònic fins que el rematen.




54 a 58. Anònims (?)

Aquella nit acaben caient 5 marxadors més, tots anònims. 

54. De nou els fusells i de nou el sac de correus caient al terra. 

55. El cos va ser projectat dos carrils enllà, talment un sac de roba bruta a la bugaderia. 

56 & 57. En un passatge es diu que "durant la nit els soldats només n'havien facturat dos més".

58. Un marxador que portava escrit a la jaqueta "Àngels de l'Infern sobre rodes".



TERCER DIA


59 & 60. Scramm (85) & Mike

El dorsal 85, Scramm, era el favorit a les apostes. Molt bona persona però una mica ruc. Estava casat amb Cathy, que esperava un fill. Va emmalaltir de pneumònia i va caminar molts kilòmetres amb febre. Veient proper el final, parlà amb Mike, indi hopi nadiu del seu mateix estat que patia un fort dolor abdominal i decidiren immolar-se conjuntament.


61. Joe (?)

Joe era el germà de Mike, el hopi que es deixà morir amb Scramm. No va sobreviure gaire més al seu germà.


62. Anònim (?)

Marxador abatut poc abans d'arribar a Augusta. Es diu que va emetre un xiscle com el d'un gall d'indi.


63. Gallant (?)

Segons diu Baker, havia estat tot el dia caminant exhaust.


TERCERA NIT


64. Milligan (?) + 65 & 66. Anònims (?)

Milligan sembla patir una embòlia cerebral o quelcom semblant travessant Augusta. Cau al terra amb les mans al cap i de seguida és facturat. 

65 i 66: Dos marxadors anònims que van ser abatuts alhora poc després de Milligan.


67. Harold Quince (?)

Se'l defineix com un individu d'aspecte sinistre que va estar gairebé sempre al capdavant de la marxa.




68. Gary Barkovitch (5)

El marxador més antipàtic. Des del principi es proclamava guanyador i prometia ballar sobre les tombes de tothom. Havia estat emprenyant i provocant als altres, i fins i tot va propiciar la mort de Rank. Tot i això, poc abans de morir es va sincerar amb Garraty. Barkovitch va embogir fins al punt d'esguerrar-se la gola ell mateix. I quan va caure al terra el van rematar, viu o mort.



69. Pearson (?) + 70 a 74. Anònims (?)

Solament es diu que aquella nit n'havien caigut sis, entre ells Pearson, la darrera notícia del qual era que patia vòmits. Tots ells s'haurien de repartir en el tram entre Augusta i els voltants de Lewiston.


QUART DIA


75. Charlie Field (?) + 76. Anònim (?)

Charlie Field cau "enroscat sobre sí mateix". 

76. Només s'esmenta que el so dels fusells fa callar Garraty, que a partir d'aquí caminarà descalç.


77. Klingerman (59) + 78 & 79. Anònims (?)

S'esmenta que des que van sortir de Freeport només tres marxadors havien estat facturats. El dorsal 59 Klingermann patí un agonia espantosa, sembla ser que per un atac d'apendicitis.

Els altres dos resten anònims, constituint les morts números 78 i 79.


80. Tubbins (?) + 81. Anònim (?)

Tubbins, un noi baixet i pigat amb ulleres, va embogir en un atac de fanatisme apocalíptic. Va estar molta estona predicant fins que va ser facturat, mentre la marxa travessava un pont. 

81. Simplement es diu que a les sis de la tarda solament un més havia estat facturat. 

A partir d'aquí els marxadors restants acorden no ajudar-se els uns als altres i que cadascú afronti el seu destí.


82. Collie Parker (?)

Parker, un dels darrers Mosqueters que segueixen vius, intenta atacar els soldats, però cap altre marxador el segueix. Tot i aconseguir matar un soldat, finalment és abatut i mor esbudellat com Olson.


QUARTA NIT


83. Marty Wyman (97)

A les 23:40 és facturat Marty Wyman, un marxador molt xerraire al principi de la marxa però que portava més d'un dia sense dir paraula. La seva mort va ser discreta: Es va deixar caure al terra i el van rematar.


84. Bobby Sledge (?) + 85 & 86. Anònims (?)

A un quart de dues de la matinada Sledge intentà fugir entre la multitud aprofitant la foscor i la pluja, però no se'n va sortir. 

85. Ja a New Hampshire, els fusells desperten de sobte un Garraty endormiscat, que passa vora un cos estès bocaterrosa sota la pluja. 

86. "Hi va haver una altra baixa abans de les tres: Un noi abatut sota la pluja, el vent i la foscor després de caure de genolls en algun lloc a prop de Portsmouth".


87, 88 & 89 Anònims (?) + 90. Abraham (2)

Just abans de la matinada, tres marxadors zombies van caure simultàniament. 

90. Abraham, un altre dels Mosqueters, els sobreviu uns instants arrossegant-se per terra fins a ser facturat.


CINQUÈ DIA


91. Bruce Pastor (?)

Pastor fou abatut passades les 9 del matí, amb els peus desfets després de caminar molts quilòmetres descalç.


92. George Fielder (?)

La marxa ha entrat a Massachusetts. Fielder, un dels marxadors zombies, recupera sobtadament la consciència amb un atac de bogeria que el fa enfrontar a la multitud. Al cap d'uns moments és tirotejat.


93. Bill Hough (?)

Només sabem que va ser facturat a tres quarts d'onze.


94. Milligan / Rattigan (?)

Aquí hi ha un fet curiós: Segons les edicions, el mort 94 és bé un tal Milligan o bé un tal Rattigan. Potser en algunes edicions es canvia el nom per a no confondre's amb el Milligan que va morir a Augusta. Sigui com sigui, solament sabem que es tractava d'un marxador alt i musculós que va ser facturat a dos quarts de dotze.


95. Art Baker (3)

El dorsal 3 és un dels tres Mosqueters que resten i la seva mort és potser la més emotiva de totes. Havia caminat molts quilòmetres amb una hemorràgia nasal que l'havia deixat xop de sang. Baker s'acomiada serenament de Garraty i li demana que, si guanya, li compri un taüt folrat de plom.


96. Peter McVries (61)

Tal com havia dit a Garraty molts quilòmetres abans, quan no va poder més  es va asseure al terra i va deixar que els soldats el facturessin.


97. Stebbins (88)

Stebbins és el marxador més enigmàtic i és l'únic que sembla saber realment on s'ha ficat. A més, guarda un gran secret. Tot i això, acaba caient al terra mort d'esgotament i ja no és en aquest món quan el rematen. 

A aquests 97 cal sumar el guanyador i únic supervivent, Raymond Garraty (dorsal 47). Faltarien doncs 2 marxadors! 

Efectivament, sembla haver-hi un error de l'autor. Els fans intenten esmenar-lo afegint dos marxadors més facturats en algun moment de la marxa.