Inicio en una sèrie dedicada a les òperes més obscures de Händel, recuperant algunes de les joies que, fins i tot en elles, va amagar Il Caro Sassone.
Comencem la immersió a les profunditats operístiques händelianes amb la seva segona òpera conservada (tot i que incompleta) i la primera italiana: Rodrigo. Estrenada a Florència l'any 1707, és una de les produccions més fosques del compositor, de la qual se'n desconeix l'origen, els intèrprets i gairebé l'indret on fou representada. Actualment la investigació es decanta per una funció pública al Teatro Dal Cocomero (avui Nicolini) en contres d'una de privada al Palazzo Pitti, com es suposava tradicionalment. Sigui com sigui, sabem que Händel rebé com a gratificació 100 cequís i una vaixella de porcellana (o de plata).
Conservem l'esperança que en el Rodrigo hagin perviscut reciclades algunes peces de les tres òperes anteriors perdudes: Nero, Florindo i Dafne. Un indici en aquesta direcció són els moviments provinents d'Almira, talment els primers compassos de l'obertura, o l'ària Pugneran con noi le stelle, també reutilitzada al Rinaldo, un autèntic (però meravellós) pasticcio de música reciclada.
En quant a l'argument, Rodrigo esdevé la típica òpera sense cap rigor històric, ja que ens pinta com a vencedor el darrer rei visigot, Don Rodrigo, el qual fou en realitat escombrat pels àrabs a la batalla de Guadalete.
Però si de flipar-se es tractava, res millor que aquesta imponent ària, una de les que rescato d'aquesta obscura òpera. Noti´s el parentiu de la fanfàrria amb el cor Di timpani e trombe d'Agrippina.
La segona que rescato del Rodrigo, amb l'oboè imitant la trompeta, recurs que trobarem en altres moments de la producció futura de Händel:
La tercera. La veritat és que, revisant aquesta Rodrigo, estic veient que hi ha moltes àries destacables, algunes directament emparentades amb àries d'obres posteriors, sobretot d'Agrippina, de la qual Rodrigo podria considerar-se una mena d'assaig general...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada