El debut de Cuzzoni i Bordoni dalt de l'escena fou amb una nova òpera obscura de Händel, Alessandro, estrenada el 5 de maig de 1726. Tot havia esta calculat per a no menystenir cap de les dues prime donne: Ambdues tenien el mateix nombre d'àries, ambdues tenien un duet amb Senesino i ambdues cantaven juntes el duet Placa l'alma amb el mateix nombre d'intervencions, per a no dir gairebé el mateix nombre de notes. L'òpera va tenir tant èxit que obligà a augmentar les representacions setmanals de dues a tres. Tot i això, una "indisposició" de Senesino (que potser amagava certa gelosia envers les dues dames) féu que Alessandro solament assolís 11 representacions, en marxar el castrat a Itàlia de vacances una setmana abans del que estava previst. Aquest estrany final de temporada deixava per a la següent el cliffhanger de la convivència entre Cuzzoni i Bordoni. Com veurem, les dues cantants no defraudarien les expectatives més morboses.
En quant a l'òpera, Alessandro és una gran partitura tot i que amb un argument potser massa lleuger, fins i tot a voltes còmic. Es basa en un llibret de Paolo Rolli sobre una temàtica (el pas d'Alexandre de Macedònia per la Índia i el seu enfrontament, elefants inclosos, amb el rei Poros, espòs de Cleofide) que durant un temps inspirà multitud d'òperes, inclosa alguna més del mateix Händel. Basti esmentar Alessandro nell'Indie de Leonardo Vinci (Roma, 1729) o la Cleofide de Hasse (Dresden, 1731).
Musicalment destaco sobretot l'obertura, una de les més elaborades de Händel, a més d'un grapat d'àries, alguna de realment preciosa:
Aquí, una de les àries més sensuals de Händel:
Aquí trobem el simbolisme, tan recorrent al barroc, de les cadenes:
I una d'arrauxada, amb una pizpiretta Sophie Boulin:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada