15 de maig de 2021

GRAUN: MONTEZUMA



Amb el meu vell amic Herr Graun, feia molt que no ens trobàvem!



5 de maig de 2021

Naus Generacionals 5 - Kim Stanley Robinson: AURORA (2015)

Así que no les gustan el cloro, la creatinina o el ácido hipúrico. Los bichos pueden comerse algunas de esas cosas y transformarlas en otras. Pero los bichos se están muriendo, y nadie sabe por qué. Devi cree que a la nave le falta bromo, lo que le resulta incomprensible. Y no pueden corregir el nitrógeno. ¿Por qué el nitrógeno les falla tan a menudo? El fósforo y el azufre son igual de perjudiciales. Necesitan a los bichos para ellos. Así que también los bichos deben mantenerse sanos. Aunque no haya suficientes. Para que todos conserven la salud, todos deben conservarla. Incluso los bichos. Nadie es feliz a menos que todo y todos estén a salvo. Pero nada lo está...

Arriba ara una de les darreres obres del gènere, que encara no ha estat publicada en català, i ja triguen. El seu autor havia aconseguit fama a la dècada dels 90 arran de la Trilogia Marciana, tres novel·les sobre la terraformació de Mart: Mart Roig, Mart Verd i Mart Blau. Amb Aurora ho va tornar a petar. Ja us anuncio que aquesta és la meva obra favorita sobre naus generacionals, una temàtica que havia quedat una mica abandonada fins que K. S. Robinson la va modernitzar.

Ens trobem aquí amb una nau realment gegantina, de les que segurament serien les úniques capaces de resistir un viatge de vàries generacions: Dividida en biomes, cada un d'ells és un enorme contenidor de diversos kilòmetres de llargada, on es recrea un clima terrestre diferent, des de l'Àrtic fins a l'Amazones. Amb això s'espera garantir la biodiversitat durant tot el viatge. Els biomes estan disposats en dos grans anells circulars que giren entorn un nucli central, a l'estil de l'estació orbital que surt a 2001, una Odissea de l'Espai. Gràcies a això, els biomes gaudeixen d'una gravetat similar a la terrestre. Lògicament, conforme un es desplaça pels radis vers el tronc central, la gravetat disminueix fins que al centre no n'hi ha. La nau està en fase de desacceleració des de fa dècades: va ser accelerada fins a velocitats relativistes des del Sistema Solar, amb uns potents làsers, durant els primers anys de viatge. Més o menys a mig camí, va començar a frenar mitjançant explosions nuclears controlades a la zona de proa. De no ser així, passaria de llarg del seu objectiu!

Com veiem, l'autor s'ha esmerçat a presentar-nos una nau generacional el més realista possible, cosa que es farà extensiva a la resta d'escenaris. I aquest és un dels punts forts de la novel·la: Que científicament està molt ben documentada fins al punt que te la pots arribar a creure. A bord de la nau tot està controlat: Des de la quantitat d'elements químics de cada ésser fins a les bactèries pròpies de cada bioma o l'estructura de les seves cadenes tròfiques. En aquest viatge la bioquímica és tan important com la tecnologia, ja que la nau ha de ser constantment revisada i reparada. I no és per a menys, ja que el viatge ha durat dos segles, tot i que ja només falten unes dues dècades per arribar a destí: Tau Ceti, un dels estels més propers semblants al Sol, situat a 12 anys llum de nosaltres. Habiten la nau uns 2100 humans, a més d'animals de tot tipus i plantes. I sobre tots ells, la Intel·ligència Artificial de la nau, un ésser omnipresent que, genialitat de l'autor, en cert moment es convertirà en narrador i ens regalarà una sensacional visió de la història des del punt de vista d'una entitat no humana. Aquí tenim un altre dels punts forts del llibre, ja que les reaccions de l'ordinador als conflictes que apareixeran entre els tripulants donaran lloc a situacions molt interessants des del punt de vista psicològic, però també a moments realment hilarants.

Personalment, dividiria la novel·la en quatre parts i un epíleg: 

1. La darrera etapa del viatge a Tau Ceti, on se'ns presenten la nau i els personatges.

2. L'intent de colonització del planeta Aurora, que és el que dóna títol a la novel·la, i els conflictes que esclaten entre els tripulants, que obliguen a prendre grans decisions. Paral·lelament, descobrirem el passat de l'expedició, que amaga vàries sorpreses. Per que sí, Kim Stanley Robinson tira de manual i també inclou a la trama un passat ocult i traumàtic de l'expedició...

3. El dramàtic viatge de retorn i, sobretot, l'arribada al Sistema Solar, per a mi els millors capítols del llibre. Recordeu el que hem dit abans sobre la desacceleració d'una nau a velocitats relativistes? Doncs ara aquest serà el gran problema! Un gran punt a favor de Robinson, ja que poques vegades a la literatura del gènere s'ha abordat seriosament aquesta qüestió. I només per a fer-vos una idea, direm que la nau entra al Sistema Solar a poc més del 3% de la velocitat de la llum. Us sembla poc? Doncs aquesta velocitat seria suficient per a travessar el Sol sense tenir temps de cremar-se!

4. L'adaptació dels supervivents a la vida a la Terra i la seva acollida. Aquesta quarta part és important per que en ella l'autor explicita les seves opinions sobre el futur espacial de la humanitat. I l'enllaça amb un epíleg que ens atorga un final feliç després de tantes penalitats.

Precisament, aquesta part final és potser l'únic defecte que li trobo a la novel·la: S'allarga massa. És aquesta una d'aquelles històries que conclouen vàries vegades, a l'estil d'El Senyor dels Anells. Crec que hauria resultat més rodona tancant-la una mica abans. Però per altra banda, m'havia agradat tant que, en el fons, desitjava que continués i continués...

És el millor que es pot dir d'un llibre! Ja veieu que, de tota la sèrie, és la que més m'ha agradat. I ara que no ens sent ningú us confesso que va ser la primera que vaig llegir. Em va entusiasmar tant que després vaig buscar més literatura sobre el tema... i així vaig conèixer les altres novel·les de la sèrie. 

Ara seguirem comentant Aurora, amb spoilers.


Kim Stanley Robinson (1952)



ATENCIÓ, SPOILERS!

La primera part de la novel·la es centra en la família formada per Devi, Brahim i la seva filla Freya, que serà la protagonista de la història. Devi és l'enginyera en cap de la nau, i a travès de les seves preocupacions descobrirem com de complicat haurà de ser mantenir operativa una nau generacional aïllada enmig de l'espai. Serà ella la que ens ensenyarà una de les claus d'aquest tipus de viatges: Per a no caure en la involució intel·lectual, l'activitat científica no es pot limitar a conservar el saber sinó que ha de seguir progressant. Així, aconseguirà que la I.A. de la nau faci un pas endavant i esdevingui, pràcticament, un ésser plenament conscient. A la mort de Devi, Freya prendrà el relleu com a personatge central de la història. 

La segona part, fascinant, es centra en  l'intent de colonització del planeta Aurora, l'únic planeta habitable del sistema Tau Ceti. Tot i no ser gaire acollidor, al principi semblarà que tot marxa bé... fins que l'aparició d'un germen letal condemna els qui han baixat al planeta i obre una greu crisi entre els qui resten a la nau. Vaig trobar que aquí l'autor es precipitava una mica, fent que els colons es rendissin massa aviat en contres d'intentar lluitar contra el patogen durant més temps. Sigui com sigui, aquesta impossibilitat de colonitzar Aurora ocasiona tensions entre els tripulants, desembocant en una guerra oberta que haurà de gestionar la Intel·ligència Artificial, en el seu gran moment dins la novel·la. Al llarg d'aquests capítols veurem créixer Freya fins a convertir-se en la líder dels tripulants que emprenen el retorn. Per que sí, els protagonistes d'aquesta història també tornen a la Terra. Almenys una part d'ells, i no sense discutir diverses opcions, des de terraformar algun altre planeta del sistema fins a seguir viatge cap a un altre estel. I sabrem també què va passar amb l'altra nau de l'expedició. Per que sí, dues naus foren enviades a Tau Ceti!

La tercera part narra el retorn a la Terra en unes condicions molt difícils que obliguen a una solució improvisada: la hibernació. Per que sí, aquí també hibernen durant dècades per tal d'estalviar recursos. Ja veieu que a Aurora hi ha de tot! Però la novel·la t'esclata a les mans amb l'arribada al Sistema Solar, la reacció dels terrícoles i l'aterratge dels tripulants. Com frenes un trasto al 3'2 % de la velocitat de la llum? Doncs fotent una sèrie de caramboles gravitacionals dificilíssimes pel Sistema Solar, mirant de no estavellar-te contra el Sol o Júpiter, o sortir disparat cap a l'espai profund sense possibilitats de tornar. I a sobre, cada vegada que passes prop de la Terra has de sentir-te dir de covard en amunt per no haver colonitzat Tau Ceti i que t'haurien d'enviar un míssil, que encara cauràs sobre alguna ciutat i a més de covard seràs un inconscient... Aquests capítols són espectaculars, del millor que he llegit en Ciència Ficció, de veritat!

La quarta part situa ja els protagonistes a la Terra després d'un dramàtic descens, ens narra la seva adaptació i l'acolliment per part dels terrícoles, en principi no gaire amistosa. L'autor ens presenta una Terra afectada per l'escalfament global, amb uns oceans crescuts on existeixen ciutats flotants. Però el més important són les reflexions sobre la utilitat del viatge interestel·lar, la terraformació d'altres planetes i la conservació del nostre. Ja us anuncio que Kim Stanley Robinson no veu gaire clares cap de les tres coses. I, per cert, hi ha una cosa que aquesta novel·la no té: Un darrer gir inesperat. 

L'autor tanca la història amb un final feliç que, com ja hem comentat anteriorment, resulta innecessari: Freya convertida en una MILF que lliga amb jovenets a la platja.  

No sé què dir-vos... 

Bé, suposo que després de tot el que ha passat la pobre, segurament s'ho mereix.


<< Naus Generacionals 4