Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Física. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Física. Mostrar tots els missatges

1 de novembre del 2013

Univers fractal

Jo, cada dia sóc més partidari de la teoria de l'univers fractal: Quan intentem descobrir com funciona l'univers i creiem que ja sabem l'esquema general, cada branca especialitzada que estudiem acaba sent tan complicada com el que ja portem descobert fins llavors. I quan coneixem aquesta branca i intentem aprofundir en els seus branquillons, cada un d'ells resulta ser tan complicat com tota la resta del que ja portem descobert. I així indefinidament...
Coneixeu aquesta màgica aplicació que fa temps corre per la xarxa?

29 d’octubre del 2013

La dilatació temporal

Lorentz també va descobrir que la mecànica relativista afecta fins i tot quelcom aparentment tan absolut com el temps, ja que la dilatació temporal és una conseqüència directa del fet que la velocitat de la llum sigui constant. Efectivament, per a un objecte que es mogui a més velocitat respecte a un altre el temps passarà més lentament, tot i que per a ell tot seguirà semblant normal. És més, si es creuéssin dos objectes amb un d'ells viatjant a molta velocitat, TOTS DOS veurien que el rellotge de l'altre va més a poc a poc que el seu ja que, en relativitat, no importa qui està quiet i qui es mou sinó la diferència de velocitat entre un i altre (és com quan estem dins un tren aturat en una estació amb un altre tren a la via del costat. Quan un dels dos trens arrenca, apart de que si no veiem l'estació és impossible saber si ens movem nosaltres, l'altre tren o tots dos, el que importa és la relació de nosaltres respecte al tren del costat. De fet, si a tot l'univers només hi hagués 2 cossos seria absolutament impossible saber quin dels dos es mou, o si un es mou i l'altre no o si es mouen els dos). La relativitat és això: Tot depén de la relació entre un cos o un observador i un altre o, millor dit, entre un sistema referencial i un altre. No hi ha valors absoluts.
Einstein arribaria a les mateixes conclusions que Lorentz i encara més enllà en descobrir que no només la velocitat afecta al temps sinó que també ho fa... la gravetat! A més gravetat, més lentament passa el temps! Sí senyors, a Júpiter el temps passa més a poc a poc que a la Terra. I a la Lluna passa més ràpid. I al cim de l'Everest passa el temps més ràpid que a nivell del mar... I això ho han demostrat experimentalment, pujant rellotges atòmics en avions.
 
Certament, els efectes relativistes a escala terrestre són diminuts, de l'ordre de milionèssimes de segon. Però la cosa canvia quan, per exemple, ens fixem en el Sol i la seva enorme gravetat, la qual es mostra en tota la seva potència a mida que ens hi acostem. De fet, la qüestió de l'alteració gravitatòria relativista és la causa de que el planeta Mercuri (el més afectat per la gravetat solar) portés de corcoll els astrònoms pre-Einstenians durant dècades: La seva òrbita presentava una sèrie de pertorbacions que no es podien explicar si no era suposant l'existència d'un planeta encara més a prop del Sol que ningú havia detectat. Fins i tot li van posar nom: Vulcà. I se'n van fer un fart, de buscar-lo, sense éxit. Però tot es va explicar quan es van tenir en compte les deduccions d'Einstein. En els darrers anys, per a mantenir la sincronia amb la Terra pel tema de les comunicacions, la sonda MESSENGER, que està estudiant Mercuri, porta un software dissenyat per a tenir en compte l'efecte de la gravetat solar sobre el temps que mesura el seu ordinador. Impressionant, no?





27 d’octubre del 2013

La Contracció de Lorentz

Generament tothom creu que la Teoria de la Relativitat va ser una inspiració genial d'Einstein, però en realitat no és així, ja que alguns altres genis ja havien iniciat el revolucionari camí relativista abans d'ell. El més destacat d'aquests pioners fou el físic holandès Hendrik Antoon Lorentz (1853-1928), Premi Nobel de física el 1902. Juntament amb George Francis Fitzgerald descobriren un del efectes relativistes més sorprenents: Que, vista per un observador extern, la longitud d'un cos disminuïrà a mesura que augmenti la seva velocitat, arribant a ser zero a la velocitat de la llum. Això s'anomena Contracció de Lorentz i vé descrita per la següent equació, on Lo és la distància amidada per un observador estacionari i L1 és la distància amidada per un observador que es desplaça a una velocitat v, sent c la velocitat de la llum. Aquesta eqüació vol dir que qualsevol objecte, a mida que accelera, es va fent més i més curt en el sentit del moviment. Però hi ha una controvèrsia: Aquest escurçament és real o només és que a l'observador extern LI SEMBLA que l'objecte s'escurça? I si fos així, l'efecte no seria real? Però... no es pot considerar real una cosa que comprovarà tothom que la mesuri?


24 d’octubre del 2013

La Màquina del Temps

Un dels grans somnis de la humanitat: Viatjar en el temps. I per a fer-ho hem imaginat multitud de sistemes, però el més habitual ha estat la construcció d'una màquina que ens transporti a una altra època. Una de les meves màquines del temps preferides era la de la mítica sèrie de la BBC "Dr. Who", que tenia l'aspecte d'una d'aquelles típiques cabines de telèfons angleses...
Però, a banda dels problemes físics i matemàtics del viatge temporal, si hi pensem una mica veurem que on realment ens portaria tal màquina és a un lloc molt diferent!
Sempre hem entés que tal màquina seria capaç de traslladar-se a travès del temps però sense mou-re's de lloc, veritat? És a dir, que sempre ocuparia el MATEIX ESPAI, tant quan estigués al present com quan viatgés al passat o al futur. Així, per exemple, si col·loquèssim la màquina al mig del Camp Nou i anéssim al passat, per exemple, al 1940, apareixeríem al mig dels camps que hi havia abans de construïr l'estadi. O, per exemple, si volguéssim veure com fèien les piràmides, hauríem de muntar la màquina a l'explanada de Gizeh i llavors apretar el botò cap a l'época de l'Imperi Antic, veritat?
Doncs no.
En realitat, podem muntar la màquina allà on volguem, per que quan viatgéssim ni que fos un minut al passat o al futur, apareixeríem aquí: 



Sabeu per què?

Nosaltres tenim la referència de la superfície terrestre, que, aparentment, no es mou, però en realitat ho fa continuament, com tot l'univers des del moment del Big Bang. La superfície terrestre es mou, a la nostra latitud, a 1280 Km/h al voltant del centre del planeta, que es mou a 107.208 Km/h de mitjana (87 vegades la velocitat del so) al voltant del Sol. El Sol arrossega tot el Sistema Solar al voltant del centre de la Via Làctia a uns 792.000 Km/h. I, per acabar, es creu que la nostra galàxia s'expandeix per l'espai a uns 2.160.000 Km/h (o 600 Km/segon). Cada microsegon ens movem centenars de quilòmetres i mai tornem a ocupar dues vegades el mateix espai! Així doncs, si activéssim una màquina que es movés a través del temps però no de l'espai i viatgéssim només un minut al passat, apareixeríem a la nostra posició inicial... enmig de l'espai i veient com la Terra, a uns quants milers de quilòmetres, s'acosta a tota velocitat cap a nosaltres, per que encara li falta un minut per arribar a ocupar l'espai que ocupava quan nosaltres hem engegat la màquina! I si anem al futur? Doncs igual, però ara veuríem com la Terra s'allunya per a no tornar mai més, per que en el minut futur la Terra (i tot l'univers) s'ha mogut a una altra posició mentre que nosaltres som allà mateix on érem.
Recordeu els exemples que comentàvem al principi? Doncs és com si engeguéssim la màquina dins un avió volant a 12000 mts. d'alçada i anéssim 1 minut al passat o al futur: L'avió no hi seria, per que encara hauria d'arribar o per que ja hauria passat. En tot cas, més ens valdria que la màquina anés equipada amb un bon paracaigudes!
Parlar d'una "màquina del temps", doncs, és un concepte erroni: Caldrà parlar sempre d'una "màquina de l'espai-temps" que, a més de moure's pel temps, es pugui moure a grans distàncies per l'espai i a l'instant. Complicat, no?