La Contracció de Lorentz

Generament tothom creu que la Teoria de la Relativitat va ser una inspiració genial d'Einstein, però en realitat no és així, ja que alguns altres genis ja havien iniciat el revolucionari camí relativista abans d'ell. El més destacat d'aquests pioners fou el físic holandès Hendrik Antoon Lorentz (1853-1928), Premi Nobel de física el 1902. Juntament amb George Francis Fitzgerald descobriren un del efectes relativistes més sorprenents: Que, vista per un observador extern, la longitud d'un cos disminuïrà a mesura que augmenti la seva velocitat, arribant a ser zero a la velocitat de la llum. Això s'anomena Contracció de Lorentz i vé descrita per la següent equació, on Lo és la distància amidada per un observador estacionari i L1 és la distància amidada per un observador que es desplaça a una velocitat v, sent c la velocitat de la llum. Aquesta eqüació vol dir que qualsevol objecte, a mida que accelera, es va fent més i més curt en el sentit del moviment. Però hi ha una controvèrsia: Aquest escurçament és real o només és que a l'observador extern LI SEMBLA que l'objecte s'escurça? I si fos així, l'efecte no seria real? Però... no es pot considerar real una cosa que comprovarà tothom que la mesuri?