29 d’octubre del 2013

La dilatació temporal

Lorentz també va descobrir que la mecànica relativista afecta fins i tot quelcom aparentment tan absolut com el temps, ja que la dilatació temporal és una conseqüència directa del fet que la velocitat de la llum sigui constant. Efectivament, per a un objecte que es mogui a més velocitat respecte a un altre el temps passarà més lentament, tot i que per a ell tot seguirà semblant normal. És més, si es creuéssin dos objectes amb un d'ells viatjant a molta velocitat, TOTS DOS veurien que el rellotge de l'altre va més a poc a poc que el seu ja que, en relativitat, no importa qui està quiet i qui es mou sinó la diferència de velocitat entre un i altre (és com quan estem dins un tren aturat en una estació amb un altre tren a la via del costat. Quan un dels dos trens arrenca, apart de que si no veiem l'estació és impossible saber si ens movem nosaltres, l'altre tren o tots dos, el que importa és la relació de nosaltres respecte al tren del costat. De fet, si a tot l'univers només hi hagués 2 cossos seria absolutament impossible saber quin dels dos es mou, o si un es mou i l'altre no o si es mouen els dos). La relativitat és això: Tot depén de la relació entre un cos o un observador i un altre o, millor dit, entre un sistema referencial i un altre. No hi ha valors absoluts.
Einstein arribaria a les mateixes conclusions que Lorentz i encara més enllà en descobrir que no només la velocitat afecta al temps sinó que també ho fa... la gravetat! A més gravetat, més lentament passa el temps! Sí senyors, a Júpiter el temps passa més a poc a poc que a la Terra. I a la Lluna passa més ràpid. I al cim de l'Everest passa el temps més ràpid que a nivell del mar... I això ho han demostrat experimentalment, pujant rellotges atòmics en avions.
 
Certament, els efectes relativistes a escala terrestre són diminuts, de l'ordre de milionèssimes de segon. Però la cosa canvia quan, per exemple, ens fixem en el Sol i la seva enorme gravetat, la qual es mostra en tota la seva potència a mida que ens hi acostem. De fet, la qüestió de l'alteració gravitatòria relativista és la causa de que el planeta Mercuri (el més afectat per la gravetat solar) portés de corcoll els astrònoms pre-Einstenians durant dècades: La seva òrbita presentava una sèrie de pertorbacions que no es podien explicar si no era suposant l'existència d'un planeta encara més a prop del Sol que ningú havia detectat. Fins i tot li van posar nom: Vulcà. I se'n van fer un fart, de buscar-lo, sense éxit. Però tot es va explicar quan es van tenir en compte les deduccions d'Einstein. En els darrers anys, per a mantenir la sincronia amb la Terra pel tema de les comunicacions, la sonda MESSENGER, que està estudiant Mercuri, porta un software dissenyat per a tenir en compte l'efecte de la gravetat solar sobre el temps que mesura el seu ordinador. Impressionant, no?