Una altra joia de la meva discoteca i del sublim Gluck, compositor que cada dia tinc en més estima i que mereix ser reivindicat. La seva obra combina la delicadesa rococó amb l'esperit de la il·lustració, esdevenint l'avantsala del classicisme.
Paride ed Elena arrenca, tot just després de l'obertura, amb aquesta excelsa ària que aquí canta la bella Magdalena Kozená.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada