La primera temporada de la nova Royal Academy va deixar clara una cosa: El castrat Bernacchi no cobria les expectatives i calia trobar un substitut. Händel va moure fils a Itàlia per a que finalment convencessin Senesino de tornar a Londres, això sí, amb un sou estratosfèric. La nova temporada s'inicià amb reposicions i algun pasticcio, però ja amb Senesino dalt de l'escenari. Al desembre Händel rebé la notícia de la mort de la seva mare, just quan tenia a mig fer una nova òpera, el segon acte de la qual va compondre en una setmana. No va ser fins el 2 de febrer de 1731 que s'estrenà: Era Poro, Re dell'Indie, una recreació de les aventures d'Alexandre de Macedònia a la India i el seu enfrontament amb el rei Poros, que vindria a ser l'Alessandro de 1726 vist des de l'òptica del rei indi i la seva muller Cleofide. La història es basa en un llibret de Paolo Rolli musicat profusament en aquella època (sense anar més lluny, Leonardo Vinci n'havia fet la seva versió dos anys abans i Hasse l'estrenaria a Dresden 7 mesos després que Händel) i assolí les seves bones 16 representacions, que en aquells moments no estava gens malament. Una clara mostra del seu èxit és la seva reposició al desembre d'aquell mateix 1731 i també el 1736. Després va caure al pou de l'oblit i avui en dia la podem considerar una de les més obscures partitures del compositor.
Sempre he considerat Poro un òpera estranya, potser pels enregistraments que he pogut escoltar: La primera que vaig aconseguir és una inusual versió, cantada en alemany, de 1959 editada per Berlin Classics. Posteriorment vaig aconseguir la d'Opus 111, dirigida per Fabio Biondi i fidel a l'obra original, tot i que li trobo a faltar energia.
En tot cas, i com sempre diem, fins i tot a les partitures més feréstegues el nostre Caro Sassone deixava autèntiques joies com aquesta, extreta de la versió alemanya abans esmentada:
Una de ben dinàmica, ja de la versió original:
Una d'elegant:
I una amb bon missatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada