El cor d'en Roy semblava que omplís la clariana amb els seus batecs, com l'eco d'un radar que rebotés en un objecte distant per tornar després als orígens. Es va aturar al llindar del seu compartiment, escoltant la fúria que li martellejava les artèries. -Vés-te'n, si vols! No deies que te n'anaves?
Publicada a Anglaterra l'any 1958 sota el títol Non-Stop, la primera novel·la d'Aldiss és una de les obres més apreciades del gènere. Curiosament, aquest llibre el trobareu amb altres títols: Als USA es publicà com a Starship, títol que passà al castellà com La nave estelar. I la tenim també en català, ja que amb el títol Viatge sense final fou publicada per Pagès Editors l'any 2004, i és fàcil d'aconseguir.
A més de la seva religió, aquesta gent té certes llegendes que parlen dels "Forasters", visitants misteriosos que a vegades apareixen entre ells i desapareixen de sobte i, sobretot, dels "Gegants", la raça mítica que construí i habità el món abans que els humans.
Aquesta novel·la arrenca pausadament i es pren el seu temps per a presentar-nos l'escenari i els personatges, però es fa interessant quan comença el viatge dels fugitius. Amb ells recorrerem la immensa nau, desvetllarem el seu passat i descobrirem que la realitat és molt més prosaica del que les llegendes afirmaven. Això sí, el final sorprèn per la seva brusquedat i deixa molts interrogants oberts.
La recomano, és ideal per a iniciar-se en el tema i no molt extensa.
A partir d'aquí explicarem aspectes de la trama amb spoilers.
 |
| Brian W. Aldiss (1925-2017) |
ATENCIÓ, SPOILERS!
De les quatre novel·les que comentarem, sobta el fet que en tres d'elles les naus tornin a la Terra.
En aquest cas la nau, que es dirigia a Procyon (estel situat a 11'5 anys llum), va fer el viatge d'anada i tornada fa molts anys i, tot i que els protagonistes no ho saben, des de llavors estan orbitant la Terra. Descobreixen el planeta quan aconsegueixen arribar a una finestra, tot i que no saben de quin planeta es tracta. De fet, aquest és un dels enigmes de la trama, que es desvetlla al final. Com es desvetlla també qui són els gegants i els forasters que tant els atemoreixen:
Són terrícoles!
Uns s'encarreguen de vigilar-los sense ser vistos i els altres s'infiltren entre ells per a controlar-los i ajudar-los a sobreviure.
Per què?
Per que la nau és una mena de zoològic, un microclima on l'espècie humana ha evolucionat durant les generacions que va durar el viatge de retorn des de Procyon, de manera que quan van tornar a la Terra eren una curiositat evolutiva que calia preservar i estudiar. Una misteriosa epidèmia va delmar la tripulació al cap de poc d'emprendre el retorn i els pocs supervivents van patir certes mutacions genètiques. Realment, els humans terrestres semblen gegants per que els habitants de la nau s'han convertit en pigmeus. I no només això, sinó que el seu ritme biològic s'ha accelerat, de manera que les generacions s'han anat succeint a un ritme molt més alt del que seria habitual. I el mateix ha passat amb els animals: A la nau, les rates són intel·ligents, conformen societats avançades i aprofiten els poders mentals d'altres animals per a muntar una guerra soterrada contra els humans. Tot això converteix la nau en un objectiu científic de primer ordre, de manera que s'ha creat una espècie de consorci científic encarregat del seu estudi i preservació, mantenint els seus ocupants en el confinament i la ignorància eterna.
Al final, la ràbia acumulada pels habitants de la nau es desfermarà contra els seus vigilants i aquesta acabarà desmuntada, dividida en seccions orbitant la Terra, sense que quedi clar què passarà amb els que encara hi viuen.
En resum, una àgil novel·la amb un inesperat rerefons ètic, que resulta sorprenent per l'imaginatiu gir final, sobretot tractant-se d'una de les primeres novel·les sobre naus generacionals.
<< Naus Generacionals 1 Naus Generacionals 3 >>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada