Abans de seguir desenterrant òperes händelianes, crec oportú exposar breument la situació que es va viure en un moment crucial en la vida del compositor. Sense aquests fets, és una incògnita saber quin camí hauria pres l'obra futura de Händel, almenys en l'aspecte operístic.
L'any 1719 un grup de nobles anglesos, amb suport reial, decidí muntar una companyia estable d'òpera a Londres. Tot i anomenar-la Royal Academy, aquesta no era una acadèmia a l'estil de la de París, autèntic organisme estatal que regulava a la manera francesa (és a dir, amb mà de ferro) com havia de ser la representació escènica, tant d'òpera com de ballet. La londinenca era una simple empresa privada, que esperava finançar-se mitjançant accionistes, abonats i públic en general, a més de subscriptors a la publicació de les òperes que en el futur haurien de venir.
Per a nodrir-se d'aquestes obres originals, van embarcar Händel al projecte, mig com a empleat i mig com a accionista. Una mica com passa al Barça, tots els directius i càrrecs (excepte l'empresari Heidegger) eren aficionats o voluntaris altruistes. Les previsions financeres del projecte van ser a totes llums esbojarradament optimistes. La Royal Academy es va veure sobredimensionada per una febre operística italianitzant que en aquell moment es va apoderar del públic londinenc. Seguint amb el símil futbolístic, Händel va ser enviat al continent (concretament a Hamburg i a Dresden) a fitxar els millors cantants del moment, al preu que calgués. Alguns van trigar més i altres menys, però finalment a les seves ordres es van reunir Senesino, Durastanti, Boschi, Cuzzoni i Bordoni, les grans estrelles del panorama operístic mundial. I, per a que no tota la feina creativa recaigués en Händel, arribaren també compositors: Primer Giovanni Bononcini i, més tard, Attilio Ariosti.
Què podia sortir malament?
La companyia obrí portes el 2 d'abril de 1720 amb Numitore, de Giovanni Porta, cantada per un casting provisional, en espera de l'arribada dels fitxatges estrangers. La primera òpera de Händel es va endarrerir per tal que el rei en persona pogués assistir a l'estrena: Va ser Radamisto, el 27 d'abril.
I amb ella, la primera òpera de Händel des d'Amadigi cinc anys abans, l'eufòria s'apoderà de Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada