25 d’abril del 2024

THE DARK HÄNDEL VII: Muzio Scevola (1721)

No parlaré de Radamisto per que en aquesta sèrie em dedico a les òperes fosques de Händel i aquesta no ho és, ni de bon tros. A més de ser una de les millors òperes del compositor, segurament sigui la musicalment més intensa i passional. Basti saber que la seva estrena va ser un èxit rotund que es perllongà la segona temporada de la Royal Academy, en ser reestrenada ja amb el castrat Senesino al rol principal, a més de Durastanti i Boschi. La bogeria operística del moment va ser tal, que si en un assaig algun dels cantants superava la seva tessitura habitual, les accions de la companyia s'enfilaven a la borsa.

Llavors, a mitjans d'abril de 1721, va ser estrenada una nova òpera. No sabem si es va tractar d'una mena de concurs, o si es buscava aprofitar al màxim aquesta onada, o la simple pressió d'oferir novetats de manera constant, però algú va tenir la brillant idea de que la nova òpera fos escrita... per tres compositors alhora, un acte cadascú!

I així va néixer Muzio Scevola, una de les partitures més singulars de la història de l'òpera, ja que el primer acte és obra de Filippo Amadei (el primer violoncel·lista de l'orquestra!), el segon acte de Bononcini (aquest almenys era compositor) i el tercer... sí senyors, de Händel, que no sé com es va prestar a això. En tot cas, segons el cortesà De Fabrice, "Händel s'imposà fàcilment als altres dos" en les 10 representacions que va tenir la cosa. Felicitats.

Doncs del tercer acte del Muzio Scevola, amics meus, jo no salvo res. I serà la única òpera (si se'n pot dir així) de Händel amb tal dubtós honor. Amb una pistola al pit potser diria el cor final, força elaborat, però ja està. I de la següent òpera, en salvaré una de miracle. Ja en parlarem.
En tot cas, a més de la infàmia artística inherent, Muzio Scevola va tenir una altre efecte perniciós: Sembrar la llavor, més entre el públic que no pas entre els artistes, d'una suposada rivalitat entre Händel i Bononcini a l'estil de la que 50 anys més tard es viuria a París entre el partidaris de Gluck i els de Piccini. D'aquesta controvèrsia també en parlarem en entrades successives.

Per si algú hi està interessat, aquí podeu sentir aquest tercer acte de Muzio Scevola. Salut!