La següent òpera obscura de Händel que vull portar aquí és Il Pastor Fido, la segona òpera que estrenà a Anglaterra, un any després del gran impacte de Rinaldo el 1711. Aquesta segona incursió però, va ser un fiasco estrepitós. Un document contemporani informa que l'òpera no va agradar per ser massa breu, amb un vestuari reutilitzat i uns decorats monòtons. Sembla més plausible pensar que una trama pastoral no era el que s'esperava el públic londinenc després de l'espectacularitat i extravagància del Rinaldo. Tot i això, Händel mai va acabar d'enterrar una partitura que va intentar reviure, àmpliament reformada, en vàries ocasions, alguna tan tardana com 1734, on assolí 13 representacions, tot un rècord en aquell moment (Arianna in Creta, molt superior i estrenada uns mesos abans, en va fer 14).
Tot i que la meva versió és la d'Hungaroton (la única que hi va haver durant molts anys), aquesta versió de Fagioli d'una de les poques àries destacables de l'òpera és magnífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada