Händel es va passar el 1714 escrivint música d'estat, entre ella algun Te Deum per a celebrar aquell Tractat d'Utercht que tan nefast va ser i ha estat per a nosaltres. El principal motiu d'aquesta dedicació era que el seu anterior amo, l'Elector de Hannover, havia esdevingut rei d'Anglaterra. La seva parcel·la operística es limità a una reposició de Rinaldo, que restà en cartell des de finals d'aquell any fins al febrer de 1715. Fou tres mesos després, el 25 de maig, quan estrenà una nova òpera: Amadigi, com Teseo de nou basada en un llibret original francès tot i l'origen ibèric del cavaller Amadís de Gaula, que per cert a la ficció era gal·lès. Si hem de creure les fonts, Amadigi fou un èxit notable, tot i contenir alguns fragments reciclats de l'òpera anterior, Silla. Sembla ser que, a part de la música, l'escenografia va ser un gran atractiu, incloent una font "practicable" dalt de l'escenari. Va tenir 6 representacions aquell any, i va ser reposada diverses vegades els anys següents, tot i que a partir de 1720 gairebé fou oblidada.
Podem considerar Amadigi la darrera òpera jovenívola de Händel, la última representada de manera esporàdica i aïllada. Després de 5 òperes estrenades a Anglaterra, el compositor sembla que ja tenia una idea clara del que es podia aconseguir a Londres i de com podia seduir el seu públic. Però calia aturar-se i contemplar bé el panorama abans de fer el següent gran pas: Vindran ara 5 llargs anys de sequera operística, però el retorn serà per la porta gran, en el marc de la Royal Academy.
Tot i el seu argument potser massa intricat, la música d'Amadigi té moments realment notables i força originals, talment aquesta ària:
Aquí una gran ària de bravura:
I aquesta, que quan comença sembla una altra cosa, més aviat salomònica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada