Vam veure com, des de l'estrena de l'Admeto de Händel al gener de 1727, s'havia instal·lat una creixent tensió entre els seguidors de les dues cantants principals de la Royal Academy, Francesca Cuzzoni i Faustina Bordoni. Aquesta tensió semblava haver arribat al punt àlgid en una representació del 4 d'abril, on es patiren constants xiulets durant les àries de Cuzzoni proferits pels partidaris de Bordoni, i a la inversa també. La presència de membres de la família reial al teatre obligà la companyia a demanar disculpes públiques. Tot i això, la rivalitat semblava restringida a dos sectors concrets del públic, mentre que les dues dives mantenien les formes, almenys dalt de l'escenari...
Tot saltaria pels aires el 6 de juny.
Va ser durant una representació d'Astianatte, la darrera òpera londinenca de Bononcini. Al principi la funció semblava com les anteriors, amb els xiulets habituals envers la cantant de torn per part dels seguidors de l'altra. Però conforme avançava l'òpera, la cosa va anar a més, començant a sentir-se directament insults, a les artistes i entre els seus partidaris. Tot això davant la filla del rei. Però la princesa devia flipar de veritat quan les dues prime donne ja no van aguantar més i començaren a insultar-se també dalt de l'escena... i es veu que arribaren fins i tot a les mans!
"És una veritable vergonya que dues dames tan distingides es diguessin meuca i bagassa, s'esgarrapessin i acabessin a plantofades com una peixatera qualsevol" escrigué John Arbuthnot.
L'escàndol fou immens i els enemics de l'òpera italiana l'aprofitaren per atacar sense pietat. El pobre Händel fou ridiculitzat igual com les seves cantants als pasquins satírics que immediatament aparegueren pels carrers de Londres. I encara sort que el rei Jordi I va tenir el detall de morir-se la setmana següent, la qual cosa va desviar l'atenció de seguida. Però el mal ja estava fet i l'òpera italiana a Anglaterra va quedar tan desprestigiada que fins i tot Bononcini va haver de marxar.
Increïblement, Cuzzoni i Bordoni van aguantar encara una altra temporada actuant juntes, podem imaginar en quin ambient. Seria la darrera temporada de la Royal Academy, a la qual Händel intentaria salvar desesperadament amb tres noves òperes, dues de les quals es compten entre les més oblidades del compositor i, per tant, seran les següents a passar per aquí. Això sí, les compondria ja com a britànic, donat que una de les darreres signatures del difunt rei havia estat estampada a la seva acta de naturalització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada