La següent òpera d'aquesta sèrie marca un punt d'inflexió en la carrera de Händel. Va ser la darrera de les tres obres presentades pel saxó en l'intent desesperat de salvar la primera Royal Academy, tot just una dècada després de la seva fundació. Com ja sabem, no se'n va sortir i aquesta fou, per tant, la darrera òpera händeliana de la companyia. A més, va ser també la darrera en la qual participà la mítica tríada de cantants de la primera acadèmia: Senesino, Cuzzoni i Bordoni. Estem parlant de Tolomeo Re d'Egitto, estrenada al King's Theatre de Londres el 30 d'abril de 1728.
Una curiositat de la producció operística de Händel és que mai ambientà una òpera a l'Egipte faraònic: Els tres llibrets "egipcis" que musicà situen l'acció a l'època ptolemaica, i Tolomeo ni tan sols passa a la Terra del Nil sinó a Xipre (com el Riccardo I). Les altres dues obres són Giulio Cesare i Berenice. A Tolomeo ens trobem davant l'habitual argument de traïcions i malentesos amb final feliç inspirat per les lluites caïnites dels descendents del general macedònic Ptolemeu, esdevingut rei d'Egipte a la mort del gran Alexandre. Si bé Ptolemeu i els seus primers descendents van ser grans governants i amants de les lletres (fundadors de la Gran Biblioteca d'Alexandria), la seva dinastia davallà progressivament entre fratricidis i endogàmia fins l'arribada del seu darrer governant, la cèlebre Cleòpatra de Cèsar i Marc Antoni (descendent de la Cleòpatra que apareix esmentada a l'òpera). Octavi August acabà amb ella i amb la independència egípcia, integrant el mil·lenari país a l'Imperi Romà l'any 30 a.C.
Les escasses 7 representacions de Tolomeo van significar el darrer clau al taüt de la Royal Academy. Tot i això, les reposicions de 1730 i 1733 fan pensar que potser aquesta òpera no va fracassar tant per la seva qualitat com pel clima de final d'etapa operístic que es devia respirar en aquell moment, fet que confirma una carta del propi Händel al compte d'Albemarle en la qual li demana ajuda per a salvar una òpera "en decadència". No hi va haver ajuda capaç de salvar-la i la primera Royal Academy s'acomiadà amb 3 representacions d'Admeto, la darrera l'1 de juny de 1728. Havia durat 9 anys i si bé no va ser econòmicament viable, artísticament significà un triomf innegable que deixà partitures memorables i emmarcà el primer apogeu operístic de Händel amb aquelles tres meravelles anomenades Giulio Cesare, Tamerlano i Rodelinda.
Cert és que, musicalment, Tolomeo és una òpera tirant a mediocre, tot i contenir (com és habitual) passatges que serien l'obra mestra de qualsevol altre compositor. La primera representació moderna va ser a Göttingen l'any 1938, i el primer enregistrament complet va haver d'esperar fins l'any 1995, a càrrec de la Manhattan Chamber Orchestra.
Tot i haver descansat al fons de la producció händeliana durant dos segles, Tolomeo emergí momentàniament l'any 1728 gràcies a la versió de l'ària Non lo dirò col labbro que en féu Arthur Somerwell l'any 1928, sota el títol Silent Worship:
Una altra de ben dinàmica:
I un preciós duet per acabar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada