THE DARK HÄNDEL XVI: Siroe (1728)

La segona òpera de les tres que presentà Händel la darrera temporada de la Royal Academy és sense dubte una de les seves partitures més oblidades tot i tenir, potser, un dels títols més suggerents: Siroe, estrenada al King's Theatre el 17 de febrer de 1728, va assolir un cert èxit arribant a les 19 representacions, però no va ser mai més reposada en vida de Händel i restà 200 anys al cementiri, fins que algú la va ressuscitar fugaçment en una (sorprenent) representació de l'any 1925 a Gera. El primer enregistrament fou l'any 1989 a càrrec dels americans de la Brewer Chamber Orchestra.

Tot i que el títol tan bonic d'aquesta òpera a mi sempre m'havia fet pensar en una nimfa o deessa marina d'aquelles de l'Odissea, en realitat fa referència a un rei persa sassànida força desconegut i malparit que ocupà el tron durant un breu període l'any 628: Sheroee, que regnà com a Khavad II, era fill de Cosroes II. En ser apartat de la successió en favor d'un seu germanastre, muntà una conspiració contra son pare, al qual assassinà juntament amb tots els seus germans i germanastres, com era habitual als regnes antics. Malgrat aquestes precaucions, Khavad va morir igualment, sembla que de pesta, al cap d'uns mesos, i així acabà la seva història i gairebé també la de l'imperi persa, que al cap de dues dècades seria conquerit per l'Islam.

Naturalment, al llibret de Nicola Haym tots aquests fets són degudament reconvertits en l'habitual garbuix de sospites, desamors i malentesos que acaben miraculosament en un final feliç. L'obra original de Metastasio va ser adaptada per gairebé tothom, existint òperes, entre molts altres, de Vinci (1726), Vivaldi (1727) i  Hasse (1733). Si en voleu saber més, us convido a seguir aquest enllaç.

Musicalment, Siroe no es compta ni de bon tros entre les més elevades òperes de Händel tot i presentar bons moments, entre ells la giga que segueix a l'obertura, que és un dels millors moviments perpetus del saxó i que, segons Burney, aquest encara interpretava de memòria al clavecí dues dècades després:

Segurament la meva ària preferida de Siroe sigui aquesta, tot i que la Kermes a alguns els posa dels nervis...

Aquesta també m'agrada molt:

I una altra de destacable, d'aquelles marítimes...