22 d’octubre de 2013

CATALUNYA ÉS EUROPA, I

Els Carolingis

Si hi ha algú a la Península Ibèrica més europeu que els altres, aquests som els catalans:
L’any 711 els musulmans entren per l’Estret de Gibraltar i esborren del mapa els visigods. Cap al 720 ocupen el que actualment és Catalunya i arriben fins a Narbona. Més cautelosament, avancen cap al nord internant-se als dominis francs fins que l’any 732 són frenats a la batalla de Poitiers (mireu un mapa, és molt i molt amunt!) per Carles Martell, majordom (espécie de primer ministre) del rei franc merovingi de torn, uns reis que en realitat no pintaven res des de feia temps. El fill de Carles Martell, Pipí el Breu (dit així per que era baixet, però molt llest) acabà per apartar el darrer rei merovingi, assumint ell la corona i instaurant una nova dinastia, la Carolíngia (dita així per “Carles” Martell). El fill de Pipí també es déia Carles i, pels seus fets, passà a la història com a Carles el Gran, en llatí “Carolus Magnus”: Carlemany.
Cap al 777 Carlemany inicia una expansió cap al sud amb l’objectiu de crear una sèrie de territoris (o “marques”) que servíssin de tap per a protegir l’europa central de l’espanya musulmana (el mateix farà a l’Oest i al Nord (Dinamarca = Dennmark, “Marca Danesa”). Dos cossos d’exèrcit travessen els pirineus: Un, amb Carlemany al capdavant, conquereix Pamplona i assetja Saragossa, que no és capturada, obligant els francs a retirar-se i establir la frontera més al nord. De tornada, els bascos ataquen i destrueixen la rereguarda de l’exèrcit de Carlemany al pas de Roncesvalles. L’altre exèrcit és conduït pel fill de Carlemany, Lluís el Pietós, que expulsa els musulmans de la Septimània (el sud de l’actual França) i entra a Catalunya, ocupant Girona l’any 785 i establint la frontera al riu Tordera. L’any 800 torna Lluís a Catalunya i conquereix Barcelona, arribant per un moment fins a Tortosa i establint al final la frontera al Llobregat. Aquesta frontera serà més o menys definitiva, tot i els posteriors contraatacs musulmans (les ràtzies d’Al-Mansur) que aconseguiràn reconquerir temporalment Barcelona. Quedà així establerta la Marca Hispànica, que fou estructurada en comptats, al capdavant dels quals Carlemany, ja coronat emperador, instaurà uns funcionaris anomenats “comes” (paraula que derivarà en “comtes”) responsables davant d’ell, uns càrrecs en origen civils totalment temporals, exercits tant per gent d’aquí com enviats des d’Aquisgrà, la capital imperial. Així, els catalans vam ser en orígen súbdits lleials del primer imperi europeu que s’instaurava des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, tres segles abans.
En el proper capítol veurem com es van independitzar (sense voler-ho) els comtats catalans de l’Imperi Carolingi.

L'Imperi Carolingi en época de Carlemany: