25 d’octubre del 2013

Kafka

Darrerament he rellegit algunes obres de Franz Kafka.
El fons de l'obra del geni txec es pot resumir així: Tu estàs per allà i comencen a passar unes coses molt rares que suposes que han de tenir una lògica però que no la pots discernir per molt que t'hi escarrassis. I aquesta lògica incomprensible et controla i tu no hi pots fer res, per molt que t'hi esforcis: Només pots acabar acatant el que aquesta lògica disposi per a tu, essent inútil qualsevol resistència.
En algunes obres (El Procès, El Castell) Kafka personifica aquesta lògica incomprensible, omnipresent i omnipotent en la burocràcia, en l'Estat. Això ha fet que molta gent cregui que Kafka només critica a les seves obres l'impersonalitat de l'administració. Però no! La burocràcia solament és per a Kafka un recurs, un símbol per a reflexionar sobre quelcom molt més transcendental: La pròpia naturalesa humana, desamparada emmig d'un univers que no controla i subjecta als designis arbitraris de forces com la casualitat o el destí, que són els veritables poders als que estem sotmesos.
Per tal de transmetre al lector la complexitat inabastable del món que ens envolta, omple Kafka les seves obres d'habitacions, portes, escales, llargs passadissos, camins que no duen enlloc... Un altre recurs que m'encanta són les situacions extravagants incrustades amb total normalitat, a vegades traduïdes en una absència total d'intimitat que els personatges semblen passar per alt: Un advocat que sempre rep els seus clients al llit, uns policies que s'instal·len com si res a l'habitació d'una pensió en absència del propietari, un agrimensor acollit de mala gana en una casa on dos homes es banyen a una gran tina, el mateix agrimensor dormint tranquil·lament al terra d'un hostal, o un enorme escarabat pul·lulant per casa com si res...
Hi ha moltes altres genialitats kafkianes que ajuden a crear aquest ambient d'angoixant desorientació: Un castell del qual sembla que baixen funcionaris però al qual no condueix cap camí, l'humil i extravagant estudi d'un pintor bohemi al mateix edifici que uns jutjats, uns advocats que ningú sap exactament què fan, uns jutges que ningú sap qui són, uns funcionaris que no entenen res, un agrimensor a qui ningú ha contractat, un escarabat que és el teu germà...
En fi, el pobre Kafka, un autor transcendental amb una vida tan angoixant com la seva obra. Una obra en alguns casos incompleta (El Procès, El Castell i Amèrica són les tres obres inacabades!) que ordenà destruïr al seu amic Max Brod el qual gràcies a déu no li va fer cas. 
Llegiu-lo!