Zecharia Sitchin va ser un investigador d’Azerbayàn que, en base a la
seva particular traducció de tauletes cuneïformes sumeries, afirmà que
la raça humana va ser creada per uns éssers superiors anomenats
Anunnakis originaris de Nibiru, un planeta del Sistema Solar amb una
òrbita tan excèntrica que només s’acosta al Sol cada 3600 anys. Segons
algun dels seus seguidors, basant-se en el calendari maia (del qual ja
en parlarem), aquest 2012 Nibiru passarà prop d’aquí. Ja cal que
s'espavili a aparèixer, li queden 20 dies...
Les teories de Sitchin són realment al•lucinants i es sustenten en quatre mites sumeris (el terme “Anunnakis” és el que usaven els Sumeris per a referir-se al seu grup principal de déus, com els grecs es referien als “olímpics”) i algunes imatges en segells que podrien representar tant el sistema solar com un joc de petenca.
Les seves “traduccions” no coincideixen amb les de cap altre especialista. És com si jo afirmés que els jeroglífics de no sé quin temple egipci expliquen la història del Barça per que en sé molt i Champollion i tots els egiptòlegs posteriors no en tenen ni idea. Sonaria una mica pedant, no?
La història de Nibiru és realment esperpèntica: Un planeta que ningú ha vist mai tot i els segles d’observació i els instruments, satèl•lits i sondes que va per allà explorant-ho tot… Diu Sitchin: “És que orbita molt lluny”. Però per molt excèntrica que fós la seva òrbita, bé que s’hauria d’anar acostant a nosaltres durant varis segles, no? I si fós així, els Anunnakis les passarien realment canutes durant bona part dels 3600 anys de l’òrbita de Nibiru, ja que transcorreguent aquesta en gran part a les regions més allunyades del Sistema Solar, el planeta en qüestió seria habitualment una gran bola glaçada, a les fosques i amb temperatures properes al zero absolut, com Urà, Neptú i Plutó. Només aquells pocs segles en qué passés a prop del sol la cosa milloraria una mica, però a costa de rebre tota la patacada de la radiació solar de cop, que faria bullir literalment la superfície glaçada. Els Anunnakis, si existissin, es cagarien en tot…
Segons Sitchin, els humans vam ser creats per a treballar en l’extracció de minerals necessaris per als Anunnakis de Nibiru. El problema és que l’enviament del género només s’hauria pugut fer cada 3600 anys, cosa bastant poc pràctica, no creieu?
Per acabar, un cos de tamany planetari passant pel mig del Sistema Solar seria com un elefant entrant a una porcellaneria, provocant transtorns gravitatoris tan greus que ho faria saltar tot pels aires. Així que, si Nibiru existís, nosaltres no seriem aquí.
Òrbita de Nibiru.
Les teories de Sitchin són realment al•lucinants i es sustenten en quatre mites sumeris (el terme “Anunnakis” és el que usaven els Sumeris per a referir-se al seu grup principal de déus, com els grecs es referien als “olímpics”) i algunes imatges en segells que podrien representar tant el sistema solar com un joc de petenca.
Les seves “traduccions” no coincideixen amb les de cap altre especialista. És com si jo afirmés que els jeroglífics de no sé quin temple egipci expliquen la història del Barça per que en sé molt i Champollion i tots els egiptòlegs posteriors no en tenen ni idea. Sonaria una mica pedant, no?
La història de Nibiru és realment esperpèntica: Un planeta que ningú ha vist mai tot i els segles d’observació i els instruments, satèl•lits i sondes que va per allà explorant-ho tot… Diu Sitchin: “És que orbita molt lluny”. Però per molt excèntrica que fós la seva òrbita, bé que s’hauria d’anar acostant a nosaltres durant varis segles, no? I si fós així, els Anunnakis les passarien realment canutes durant bona part dels 3600 anys de l’òrbita de Nibiru, ja que transcorreguent aquesta en gran part a les regions més allunyades del Sistema Solar, el planeta en qüestió seria habitualment una gran bola glaçada, a les fosques i amb temperatures properes al zero absolut, com Urà, Neptú i Plutó. Només aquells pocs segles en qué passés a prop del sol la cosa milloraria una mica, però a costa de rebre tota la patacada de la radiació solar de cop, que faria bullir literalment la superfície glaçada. Els Anunnakis, si existissin, es cagarien en tot…
Segons Sitchin, els humans vam ser creats per a treballar en l’extracció de minerals necessaris per als Anunnakis de Nibiru. El problema és que l’enviament del género només s’hauria pugut fer cada 3600 anys, cosa bastant poc pràctica, no creieu?
Per acabar, un cos de tamany planetari passant pel mig del Sistema Solar seria com un elefant entrant a una porcellaneria, provocant transtorns gravitatoris tan greus que ho faria saltar tot pels aires. Així que, si Nibiru existís, nosaltres no seriem aquí.
Òrbita de Nibiru.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada